adornamen

Retour 

n. m.

'ornement'

TezJB 155: Car el fes templ' a Dieu e·ls bels aornamens. / Aurs e argens e 'voris i fo plus largamens / Qu'estanhs ni ploms no es entre nos plus vilmens.

LVVertRn 4:387a: Si fan aquells adornamens per atrayre plus a peccat

LVVertRn 4:387a: Per ·ɪ· cascun adornamen de sobrefluitat